Opinió: “Constel·lació d’experts per renovar-se col·laborant”

27 de julio de 2020 Noticias

En aquests moments de crisi col·laborar esdevé una necessitat per sobreviure i activar nous projectes, visions, oportunitats o models. 

Fer-ho amb el suport adequat pot ser decisiu per assolir els resultats. Identificar suport per a recollir feed-back, orientació o suport pot ser una bona forma d'accelerar i madurar la col·laboració que ens plantegem. També pot ser important conèixer les capacitats que ha de tenir la persona o equip que impulsi o faciliti aquestes iniciatives.


Aleshores un es pot plantejar quins són els trets a considerar per dinamitzar la col·laboració i especialment quins atributs han de tenir els impulsors o facilitadors. Se m’ha ocorregut que, pensar en bons especialistes de la col·laboració podia ser una bona forma d’aproximació. Per tant intentaré concretar-ho bussejant en la meva pròpia experiència i recordant els professionals amb qui he col·laborat o he conegut des que vaig començar a fer els primers tallers de col·laboració empresarial el 2006 amb suport de la Diputació de Barcelona.

La col·laboració empresarial externa segueix un procés rellevant que és l’evolució del networking, a la identificació de sinergies i generació de projectes compartits grupals en cooperació, sovint amb un acord o compromís de funcionament o consorci. El networking o les relacions personals són sovint l’origen de la connexió per col·laborar. Aquí, prioritzar la exploració en els nodes adequats i encaixar interessos i sinergies no és fàcil, i menys si s’involucren professionals molt diversos a nivell sectorial, de perfil i dimensió d’organització. El Xavier Garriga aquest àmbit l’ha treballat especialment, primer organitzant networkings i debats al Parc Tecnològic del Vallès, ara generant connexions virtuals o esdeveniments en l’entorn industrial del Vallès amb 30Virtual.

Una altra activitat clau en el desenvolupament de la col·laboració és generar xarxa o desenvolupar comunitat, això vol dir compartir una finalitat creant relacions sostenibles, i que siguin satisfactòries, és a dir que t’hi sentis còmode i t’enriqueixin com a professional i també com a persona, que t’hi sentis identificat com a col·lectiu en valors o forma de fer compartida. El Cristian Figueroa, a través de Tejeredes transmet l’art i l’experiència de fer-ho, cuidant del procés i de les persones, en organitzacions socials i empresarials. En canvi en un entorn públic, regulat i burocràtic, tot i ser universitari, desenvolupar la innovació col·laborativa transversal és un gran repte, i per a mi el Didac Ferrer i el Pere Losantos han estat pioners amb les comunitats col·laboratives de la UPC i la Xarxa Nexus24.

Si aquesta innovació col·laborativa es centra en l’emprenedoria i la innovació col·laborativa local, on sovint s’aplica la co-creació i el design thinking, amb eines com Lego, la Teia Guix a través de CoEmprèn ha fet una feina intensa en la generació de nous models de negoci i nous prototips. En canvi si la creativitat i el visual thinking l’apliquem a organitzacions grans la Montse Marsal amb Connecting Brains ha estat molt avençada en la introducció de metodologies innovadores. Parlo, per tant de la col·laboració centrada en la co-creació i co-disseny.

Veiem per tant que per a desenvolupar la col·laboració, segons els perfils, diversitat, nombre de participants i el tipus de relació (formal, informal, bilateral, grupal, col·lectiva o comunitària) requereixen capacitats col·laboratives, metodologies i un coneixement expert diferent. És a dir que la forma de facilitar la col·laboració depèn força del coneixement d’un determinat context, però també pot dependre de la fase de col·laboració i funció a potenciar, implicant capacitats molt diverses... com són les relacionals, de comunicació compartida, d’enfoc estratègic i visió de mercat, de co-creació de serveis o productes o de concreció de compromisos, o de dinamització col·lectiva... i no sempre coincideixen en un mateix perfil de professional que dona el suport. Sovint cal visió multidisciplinar complementària. Aquest fet  ens ha portat, a especialistes en col·laboració complementaris, a col·laborar junts.

Segueixo explorant altres contextos col·labortius, com són el dels processos participatius, que moltes vegades han estat referents en desenvolupar pràctiques democràtiques de baix a dalt i nous valors compartits. En aquest àmbit, la feina de la cooperativa Raons, en l’àmbit de l’arquitectura i disseny d’espais col·lectius públics i privats, és especialment rigorosa i amb impacte de xarxa. Si aquesta col·laboració la pensem des d’una perspectiva de ciutat, de mida mitjana i petita, aleshores crec que l’opinió i experiència de l’Alain Jordà i la divulgació de Ciudad Innova cal tenir-la present. En canvi si la col·laboració es planteja amb el nou enfoc multidisciplinari i integral com el que planteja el transition design o canvi transformatiu aleshores pensaria amb la Tania Costa, amb el coneixement que aporta la recerca i els projectes d’Eina (UAB). 

Seguint la revisió d’experts col·laboratius amb qui he tingut contacte, he col·laborat en projectes o donant formació, crec que cal considerar els sectors verticals on l’especificitat o complexitat fan necessari suport especialitzat. Per promoure eixos de consens a nivell massiu, especialment en salut, la innovació amb co-Learning i laboratoris oberts, aleshores tindria en compte el Josep Maria Monguet i OnSanity. Seguint en el context de Salut, però en un marc també social i digital on el potencial de col·laboració transversal és important aleshores pensaria amb l’Andrea Barbiero i l’equip de Co-Salud. En canvi, a l’hora de considerar noves tendències i models de creixement entre startups i grans empreses, el Pentagrowth del Javi Creus i de Ideas for Change pot ser una opció molt útil. I si ens plantegem les plataformes col·laboratives orientades especialment a consumidors, aleshores val la pena tenir en compte el Simone Cicero en el disseny i al Cristóbal Gracia en el desenvolupament. Passant al consum col·laboratiu aleshores la visió referent de l’Albert Cañigueral i el seu blog Consumo Colaborativo és una excel·lent font d’informació. Seguint en el món del consum, i concretament en el consum responsable la cooperativa Opcions amb el Jordi Rojas aporta múltiples opcions a través de la intercooperació de consum amb valors. També en l’entorn de la Economia Social i Solidària, on hi ha molts bons especialistes col·laboratius, en l’entorn del Grup Ecos i la XES, l’Ana Alvarez de Calidoscoop ha fet un treball important desenvolupant el cooperativisme en el territori.

Veiem doncs que l’especialització sectorial i el coneixement dels nodes de l’ecosistema, també poden ser claus segons la col·laboració que ens plantegem. Amb tots aquests experts, amb més o menys grau, he pogut compartir moments i experiències. I hem pogut aprendre mútuament en aquest complex i fluid món de la col·laboració i cooperació, tot i que està clar que n’hi a molts altres amb qui no he coincidit fins ara. En l’entorn d’Altrium, també aprecio el treball d’equip amb la Paulina Naranjo, especializada en projectes de millora col·laborativa de la comunicació, i la Lidiethe Madden en temes d’equitat de gènere o soberania alimentària. Amb elles treballem conjuntament projectes d’intel·ligència col·laborativa online per a que les organitzacions sàpiguen millorar-se.

Però torno a l’inici...quins són els trets clau per dinamitzar la col·laboració i considerar els facilitadors?

El propòsit o intencions reals, la ment i l’autenticitat de les persones crec que és un element decisiu en els dinamitzadors, especialment la voluntat de beneficar i promoure dinàmiques de benefici mutu. És important perquè es trasllada en actituds, fets i percepcions... però ja sabem que cadascú veu segons amb les ulleres que porta posades! També la capacitat relacional amb similars o, millor amb agents diversos i l’alineament estratègic i d’interessos són, des del meu punt de vista, altres factors poc visibles però claus en la co·laboració, així com la perseverança.... I cada entorn comporta una cultura i estil que cal tenir en compte. Però davant de tot crec que cal equanimitat entre les persones, visió compartida i experiència col·laborativa. Tot això implica que no hauria de prevaldre l’aprofitament en benefici propi, la discriminació per cap concepte o el moure’s per protagonisme o control manipulador en interés propi. Aleshores crec que d’aquí en pot sortir una bona col·laboració...  o si és el cas trobarem algú que ens doni suport tenint en compte la majoria d’aquests aspectes.

Em pregunto també, quin és el meu àmbit d’especialització dins la col·laboració. Si ho hagués de descriure diria que és centra en el disseny de la col·laboració empresarial, on sovint conflueixen la reflexió estratègica, la col·laboració amb l'ecosistema i la transformació interna, focalitzant la col·laboració en resultats de gestió. També en l’ús de metodologies i eines d’intel·ligència col·laborativa online implicant col·lectius diversos o dispersos, on moltes vegades confleuxien canvi cultural i digitalització.

En la col·laboració i innovació la gent s’hi llença fàcilment perquè tothom es pensa que és facil, però sovint hi ha un alt risc de fracàs havent invertit molt de temps. Per això crec que pot ser important escollir, per cada cas, el suport adequat. I no oblidar que els errors que tots comentem són un gran aprenentatge. En tot cas em sento agraït i satisfet, en aquests quasi quinze anys de treball col·laboratiu, d’haver coincidit o treballat amb una àmplia constel·lació d’experts referents.
Director de ALTRIUM-Strategic Collaboration
Doctorand i professor col·laborador UOC.

Article original de Jordi Martí publicat el 8 de juny de 2020 al blog Business Collaboration.

Leer artícculo en castellano

© 2017 30Virtual. TODOS LOS DERECHOS RESERVADOS. Aviso legal.