Quo vadis Cerdanyola?

9 de junio de 2017 Noticias

Aquesta setmana el Parc de l’Alba, amb el suport de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès,  iniciarà un procés participatiu que ha de servir per redactar el (“definitiu?”) planejament urbanístic del Centre Direccional que serveixi per definir la distribució dels usos dels terrenys del parc: les zones verdes, l’espai residencial, el comercial, l’industrial, etc. Entre altres accions es duran a terme 5 taules obertes per tractar temàtiques tant diverses com la mobilitat, els abocadors, l'impacte socioeconòmic o el model urbà (més informació i calendari).
Mentre tant, a les xarxes socials, he comprovat que l’Ajuntament de Sabadell va per feina i promou la ciutat amb una campanya “Per què triar Sabadell com a destí si volem instal·lar la nostra empresa o avançar en el nostre negoci?
Com a cerdanyolenc, un cop mes, les comparacions em fan mal.
Sabadell disposa d’una oficina d’atenció a l’empresa i l’autònom que ofereix informació rellevant de la ciutat, els serveis de suport empresarial, els tràmits, els centres d’empreses -per cert, un de caire industrial-, o els polígons empresarials... on posen l’èmfasi en la disponibilitat de sòl industrial i terciari.  Aturem-nos un moment en aquest punt.
L’Ajuntament de Sabadell té una política de bonificacions/incentius per a la implantació empresarial, es promociona com una ciutat amb qualitat de vida i medi ambient, facilita l’accés i acompanyament a la recerca de sòl industrial i terciari (disposa d’un formulari on-line que permet als cercadors d’espai empresarials fer una primera consulta acotant les seves necessitats), i es postula com ciutat innovadora amb moltes i bones infraestructures. A més proporciona un ampli directori amb empreses de tots els sectors.
Cerdanyola disposa de dos portals públics que fan algunes referències al mon empresarial. 
El més específic és, sens dubte, Cerdanyola Oberta, a on podem trobar informació de caire general (cooperació, innovació, emprenedoria, borsa de treball o formació) i, a nivell sectorial, informació sobre comerç & serveis, hoteleria & restauració i mercats. La poca indústria que ens queda i l’important terciari avançat no els veiem per enlloc!
El mateix passa al portal institucional de l’Ajuntament (Cerdanyola.cat). A la secció “serveis a les persones” ens parla de comerç, mercats i turisme, mentre que a la secció ‘la ciutat’ ofereix una breu i obsoleta descripció de la Cerdanyola de la innovació, la recerca i el coneixement. 
En ambdós casos, la promoció econòmica brilla per la seva absència: la recepció i acolliment de les persones que vulguin invertir no se sap a on és, quines són les activitats prioritàries o  els ajuts a la implantació són un misteri, l’oferta immobiliària disponible de manera més o menys immediata no la sap ningú. Ningú recorda hores d’ara un tercer portal Internet públic que s’anomenava Cerdanyola Indústria.
Què tenen Sabadell i altres ciutats veïnes que no tinguem a Cerdanyola? Bàsicament tenen clar que algunes de les funcions d’una administració local són facilitar l’activitat econòmica per crear (mantenir) llocs de treball, facilitar la implantació i el dia a dia d’autònoms i empreses, col·laborar amb els agents socials i econòmics per establir les millors condicions per generar i repartir la riquesa... i, a modus de resum,  no ser el fre que impedeixi sistemàticament la posta en marxa de noves iniciatives empresarials!
Cerdanyola no té res a envejar a les poblacions de l’entorn. Les grans infraestructures de comunicació són comunes i espais per fer activitats firals, vivers o centres de negoci no en falten; i si parlem de qualitat de vida i medi ambient estarem d’acord que, amb alguna mancança, podem estar ben orgullosos del nostre terme.
Ara bé, Cerdanyola no té model de ciutat. Això és un problema que s’arrossega de fa dècades i que ha suposat, entre d’altres, que no té model econòmic. Les grans iniciatives dels últims 50 anys han estat promogudes per administracions de ranc superior: la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc Tecnològic del Vallès, Polizur o el Parc de l’Alba, són clars exemples. Mentre tant, l’activitat empresarial que es feia als polígons històrics de La Clota, La Bòbila, Carretera de Barcelona, Can Mitjans,... ha anat desapareixent pel tancament de les grans fàbriques que hi havia o pel trasllat cap a d’altres ciutats que ofereixen millor atenció i serveis a l’empresa.
Una oportunitat -la darrera?- que no es pot deixar escapar 
Diuen en castellà “no hay mal que por bien no venga”. Si els entrebancs jurídics en el desplegament del Parc de l’Alba porten a una profunda i seria reflexió sobre l’estat actual de la ciutat, les mancances i necessitats que té, la redacció d’un nou planejament urbanístic, amb visió global, és la gran oportunitat per assolir un consens sobre el model de ciutat que volem i, de retruc, definir el model econòmic que aprofiti al màxim els punts forts del terme i, ara sí, poder assegurar amb orgull que Cerdanyola del Vallès ofereix les millors oportunitats, la millor qualitat de vida i la millor qualitat de treball del nostre entorn.

© 2017 30Virtual. TODOS LOS DERECHOS RESERVADOS. Aviso legal.