La pandèmia causada pel COVID-19 està fuetejant sense complexes a Espanya i al món sencer. Com sol succeir en aquests casos sorgeix la necessitat imperiosa d’aconseguir la vacuna que immunitzi a la població. Així va passar quan va irrompre la SIDA o l’ÉBOLA. No obstant, aquestes malalties no es varen acarnissar amb la població mundial com està succeint en aquests moments i això explica que l’obstinació per aconseguir una vacuna d’aquestes malalties pot haver-se desaccelerat. Quelcom molt diferent està succeint amb el COVID-19. Existeix una espècie de cursa entre centres de recerca d’institucions, públiques y privades, i companyies farmacèutiques per obtenir ara la poció que immunitzi i freni la propagació accelerada del virus.

S’oblida amb freqüència que guarir la malaltia gràcies a l’obtenció d’un medicament diferent a una vacuna capaç de mitigar el virus seria igualment una troballa, com al seu moment ho va ésser la penicil.lina, i segurament també s’està treballant en aquesta línia. El cas és que la cursa per l’obtenció d’una vacuna fa setmanes que es va iniciar, doncs no hem d’oblidar que també estem davant la seducció d’una “oportunitat de negoci”. Els experts consideren que el termini per l’obtenció de la vacuna seria de entre 12 y 18 mesos. El que res té a veure amb el termini per tal de que la població quedi vacunada, que molt em temo serà major. En efecte, la fabricació, compra i distribució de vacunes per milions de persones no és quelcom que pugui improvisar-se de la nit al dia.

Si Espanya perd aquesta cursa, el que no és desitjable però és probable (utilitzem l’expressió “probable” en el mateix sentit i possibilitats de creuar la meta els primers, que també és probable), serem ostatges de l’espera. A la vista està el que costa obtenir guants i el que costa l’obtenció de guants i mascaretes. Si en canvi són els investigadors espanyols els que feliçment donen primer amb la tecla es pot pensar en una major celeritat en subministrar-la a la ciutadania del nostre país.

Però, quines mesures poden adoptar les autoritats espanyoles de cara al subministrament i aplicació d’una hipotètica vacuna contra el COVID-19?. Aquests dies estem veient com el govern pretén intervenir en el preu de las mascaretes, entre d’altres eines profilàctiques. La situació d’alarma i la necessitat vital de protegir a la població justifiquen la intervenció en el preu. Quines mesures podrien adoptar-se en el cas d’una vacuna?. Podria l’industria farmacèutica titular de la vacuna veure’s afectada d’alguna manera?.

La Llei 24/2015, de 24 de juliol, de Patents (LP), de manera semblant a altres lleis protectores dels drets de la propietat industrial, preveu mesures excepcionals justament per situacions excepcionals com són l’expropiació i les llicències obligatòries de patents. Es tracta de veritables límits imposats al titular d’una patent.

L’expropiació està reconeguda en general a l’arti. 33.3 de la Constitució i de forma específica a l’art. 81 LP. Sempre pel supòsit d’utilitat pública o interès social i prèvia indemnització al seu titular. L’expropiació, que pot recaure sobre la sol.licitud o la concessió de la patent, es pot dur a terme amb la finalitat de que la patent caigui en el domini públic i pugui ésser explotada lliurement per qualsevol. En aquest cas, qualsevol companyia farmacèutica podria procedir a la fabricació en grans quantitats per tal de que arribi a la població el més aviat possible. Al mateix temps, s’evitarien possibles pràctiques restrictives de la competència com l’abús per no concessió de llicències per qui ostenta el dret exclusiu que atorga la titularitat de la patent. Alternativament, l’expropiació podria concedir l’exclusiva a l’Estat per la seva explotació, que per tant monopolitzaria la fabricació i distribució. En fi, les circumstàncies que en aquest moment es viuen podrien justificar perfectament una expropiació d’aquesta dimensió. Cosa molt diferent és que les estratègies polítiques aconsellin oblidar-se d’aquesta possibilitat legal.

Junt amb l’expropiació, la Llei de Patents també contempla en el seu art. 91 varis supòsits de concessió obligatòria de llicència. Es tracta de situacions molts especials que també faculten a l’administració per intervenir. Particularment permeten al Govern sotmetre, tant una sol.licitud com una concessió de patent, al règim de llicències obligatòries. Això és, forçar al titular de la patent la cessió a un tercer per la seva explotació. Entre altres supòsits i pel que ara és d’interès, està previst per motius de salut pública o necessitats de proveïment nacional (arts. 95.2 a) y c) LP), que encaixen perfectament en la situació d’alarma en la que ens trobem.  El que el Govern pot fer mitjançant reial decret, que establirà les condicions.

En suma, la cursa per l’obtenció de la vacuna contra el COVID-19 està servida, però també condicionada a las mesures legals que sobre la mateixa es poden adoptar. Les facultats que la Llei de Patents atorga al Govern són clares i encaixen en las circumstàncies actuals d’alarma. Es tracta de mesures molt excepcionals, no aplicades fins el moment, però que no s’han de descartar. Expropiar o concedir llicències obligatòries de patent es converteixen així en el convidat de pedra que podria sorprendre a la indústria farmacèutica.

Ramón Morral Soldevila 
Director de las Jornadas de Barcelona de Derecho de la Propiedad Industrial
RYA Abogados

Leer noticia en castellano