Per a molts empresaris, dirigir una empresa no és només un acte de gestió, sinó un exercici de creativitat. L’empresa, en la seva essència més profunda, esdevé una obra d’art. Així com el pintor dona vida a un llenç en blanc o el compositor transforma el silenci en melodia, l’empresari dona forma a una organització viva, amb ànima i propòsit.

Pedro Nueno ho explica molt bé al seu llibre Emprendiendo hacia el 2010, on planteja que, en els programes d’Alta Direcció, a l’analitzar casos d’empreses, no es busca una única solució, sinó que s’invita els participants a interpretar la situació des de la seva experiència i sensibilitat. Cada directiu acaba projectant la seva visió personal, la seva obra. Així és com es construeix també una empresa: com una creació única i irrepetible.

El paral·lelisme entre art i empresa

En què s’assemblen l’art i la gestió empresarial? En una paraula: EMOCIÓ.

Tant l’artista com l’empresari necessiten emoció per crear. Sense ella, no hi ha ànima, no hi ha connexió. I és aquí on entra l’anomenat efecte Pigmalió. Segons la mitologia clàssica, Pigmalió va ser un escultor que, després de crear una estàtua d’una dona perfecta, es va enamorar profundament de la seva obra. Tal va ser la intensitat del seu amor que la deessa Venus li va concedir vida a l’escultura. La creació va superar el creador.

En el context empresarial, això succeeix quan un empresari s’apassiona tant pel seu projecte que aconsegueix inspirar el seu entorn i dotar la seva empresa d’una identitat pròpia. L’organització creix, vibra, i arriba un moment en què pren vida més enllà del propi emprenedor. Com l’estàtua de Pigmalió, l’empresa es transforma en quelcom real, autònom i poderós. És aleshores quan l’obra està acabada.

Justícia i evolució: dos ingredients addicionals

A aquesta visió artística de l’empresa, podem afegir-hi dos elements fonamentals: la justícia i l’evolució.

La justícia, o com l’anomenava Giacometti, “la recerca de la veritat”, és essencial per donar solidesa ètica a la creació. Una empresa que emociona però no és justa, acaba perdent la seva autenticitat. La justícia es manifesta en decisions responsables, en el tracte humà, en la transparència amb els treballadors, clients i proveïdors.

I finalment, l’evolució. El veritable artista, com el bon empresari, fuig de la monotonia. Busca sempre una nova font d’inspiració. Així com Picasso va passar de l’època blava a la rosa, un emprenedor inquiet és capaç de tancar un cicle i obrir-ne un altre, reinventar-se, crear noves empreses, nous models, noves emocions.

Conclusió: quan l’empresa supera l’empresari

Quan una empresa aconsegueix emocionar, ser justa i evolucionar, arriba un punt màgic: supera el propi empresari. Esdevé una entitat viva, amb identitat i força pròpia. És aleshores quan, com Pigmalió, el creador pot contemplar la seva obra i dir: “ja és una realitat”.

Miquel Costa Planas 
President & CEO
Foro Capital Pymes / Keiretsu Forum Spain

Leer artículo en castellano