El passat 14 de gener, el Butlletí Oficial de les Corts Generals va publicar el Projecte de Llei de reforma del Text Refós de la Llei Concursal, que té per finalitat la transposició al nostre dret intern de la Directiva (UE) 2019/1023 del Parlament Europeu i del Consell de 20 de juny de 2019, per al que el legislador té temps fins el proper 17 de juliol. Cal recordar que el Text Refós és un text legal aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig. És a dir, la nostra Llei Concursal aprovada el 9 de juliol de 2003 contenint totes les esmenes i modificacions successives al llarg dels anys i incorporades al 2020 en un únic text legal per a la reordenació, clarificació i harmonització del dret vigent. Per això parlem del “Text refós”, perquè es refonen o aglutinen en un mateix text legal les modificacions, encara que també podem referir-nos simplement com la “Llei Concursal”.
En fi, a hores d'ara, a ningú no li sorprèn una nova reforma del Dret Concursal. Gairebé se sent com una cosa rutinària i normal. Des del 2003, any d'aprovació de la Llei Concursal, són diverses les reformes viscudes i totes elles sempre han tingut un mateix comú denominador, que és fer front a les estadístiques que segueixen mostrant amb mà de ferro que el 90 per 100 dels concursos de creditors acaba en liquidació. La pròpia exposició de motius del Projecte de Llei així ho recorda. Arribats a aquest punt ens preguntem què ens recepta ara el legislador.
Doncs bé, a més d'un extens text legal que supera els 750 articles i que obliga a clavar colzes, la reforma que s'acosta suprimeix allò que no ha resultat útil de les reformes precedents, retoca allò que la pràctica ha demostrat que es podia millorar i incorpora el contingut de la Directiva al nostre ordenament intern, cosa que resulta de compliment obligat per a tots els Estats membres de la UE. Doncs bé, la incorporació de la Directiva és el fonamental i el més rellevant ja que s'introdueixen els anomenats “plans de reestructuració”, que suposadament haurien de ser la panacea, sinó a tots, sí a gran part dels problemes de la nostra legislació concursal.
El Projecte, doncs, deixa de banda instruments assajats en reformes precedents com els acords de refinançament o els acords extrajudicials de pagaments, dels que ja havíem vaticinat el seu fracàs en un treball de recerca publicat el 2015 als Estudis Jurídics en memòria del Professor Emilio Beltrán. Eines que, no obstant, van tenir el mèrit de donar a llum a l'anomenat “Dret preconcursal”, expressió que ha fet fortuna cristal·litzant al Text Refós i recollit ara en aquesta reforma com a capçalera del Llibre Segon, que es renova profundament.
El Dret preconcursal no és més que un conjunt de mesures que pretenen evitar el concurs. En aquest sentit, els plans de reestructuració tenen un paper rellevant i una aposta del legislador europeu. Segons l'article 614 del Projecte de llei, s'entenen per tals la modificació de la composició, de les condicions o de l'estructura de l'actiu i del passiu del deutor, o dels seus fons propis, incloses les transmissions d'actius, unitats productives o de la totalitat de l’empresa en funcionament, així com qualsevol canvi operatiu necessari, o una combinació d’aquests elements. En fi, es tracta d'evitar l'agreujament de la situació crítica del deutor adoptant mesures tempestives abans que sigui massa tard. Per això, s'introdueix igualment el concepte de "probabilitat d'insolvència", diferent del d'insolvència "actual" o "imminent", que ja coneixem, per fer referència a aquelles situacions en què de no assolir-se un acord de reestructuració el deutor no podrà complir amb les obligacions que vencen en els dos anys següents. Diria que l'afany del legislador és posar remei a una situació com més aviat millor, és a dir, posar remei al menor símptoma. És així com es concep la millor manera d'evitar el pitjor.
En conclusió, una nova reforma amb les mateixes bones intencions i inquietuds que les anteriors. En això no canvia res. Només el temps dirà si aquestes noves mesures han estat, per fi, les encertades.
Ramón Morral Soldevila
Professor Titular de Dret Mercantil de la UAB
Advocat, RYA Abogados
Leer noticia en castellano
Altres articles de Ramón Morral:
